Dos galls dins un galliner,
sempre hi ha França i Espanya.
Sa meva guerrera guanya
perque és curra i balla bé.
Un homo, com pot, que prenga;
que, com vol, ja no cau bé.
Un gall, a son galliner,
comanda de lo que hi té
(qui no és bèstia, que ho comprenga).
Per aquesta perendenga
jo n’he passat, i ho sé.
Jo n’he trobat un niuet
de terroles i vitracos.
Na Miquela los vol macos.
Ja escatarà aquest gerret!