Escaraders de Montblanc,
veniu, posarem forqueta
a s’ombra de sa caseta
que, qui és negre, torna blanc.
En sentir tro d’escopeta,
lo meu cor queda atordit.
¿Com converses tan petit,
Miquel, amb Na Figa-seca?
Com jo sent tocar a sa baula,
ja tenc lo meu cor que em riu,
i mu mare que me diu:
-Obri, que deu esser En Jaume!