-Quatre anys te vaig festejar
sense rebre ningun dany
-Vint-i-cinc lliures cada any,
són cent que me n’has de dar.
-¿A un real cada dia
me comptes la servitud?
Bé podràs dir que has tengut,
el temps de ma joventut,
un criat que bé et servia.
Per això mateix, voldria
i te faria pagar
sa malícia que tenia,
i el teu cosset romandria
estret dins la meva mà
-Si tu vols esser pagat
d’es temps que has vengut aquí,
primer m’has de concedir
s’oli que es llum ha cremat.

Jo estava a sa Torre Nova
con la rosa en el jardí.
Germanet, ¿perque som pobra,
vos voleu riure de mi?

-¿Em vols dir tu, feligrès,
quina cosa sia aqueixa
que, abans de sa mare nèixer,
es seu fii fuig i la deixa
per por de quedar sorprès?
-Això no és infant qui mama,
ni cap torrent, ni cap gorg;
això me pareix un corc
que habita dins una fava.