Encara tenim ventura
que no hi hagi serraller
i, en tancar ses portes bé,
es saig passa i no s’atura.
Demà vespre, que és dissabte,
si pots, vine dejornet,
i en esser-hi, aprofitè’t,
no ho estogis per un altre,
que, si no, hauràs d’estar dret
fins que s’aixecarà s’altre.
Es segar ja és arribat;
així com ve l’hem de prendre:
amb una fauç i un dengue,
un homo ja està arreglat.