Aquell homo tan pelut
que és color d’es llum de ferro,
quan va esser p’es Pla d’es Verro,
de lluny, pareixia un ruc.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Algaida
433
II
Ara sí que em casaria
amb un homo que no hi ves,
i li prendria es doblers
i llavó li fugiria.
¿Sabeu quan hi tornaria?
Quan sabria que en té més!
Sa madona de sa Mata
enguany l’han feta segar;
si se torna descuidar,
l’any qui ve la faran batre.
Timbo timbo, Marratxí,
Pare Nofre Matador,
condemnat dins un fogó.
Ió, ió, ió, ió!