Aquell homo tan pelut
que és color d’es llum de ferro,
quan va esser p’es Pla d’es Verro,
de lluny, pareixia un ruc.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Algaida
Núm de glosa
433
Volum
II
Altres cançons relacionades
Ses figues flors de sa Vinya
d’es terme d’es Rafalet,
mos hauran fet es ballet
i noltros tendrem blat dret
a ses rotes d’En Conet,
allà en es portell de Pina.
Sa meva al•lota no vol
que vaja per ses tavernes.
Jo no vui que tu em governes:
ja em governaré tot sol!
Es rellotge anava bé,
era jo que me dolia:
la causa era que tenia
remendos que haver de fer.
Tradicionari de Mallorca
