Altres cançons relacionades
Dia dotze de desembre
ses metles varen ‘cabar
a S’Horta i Can Gaià,
i en ‘víem coïdes sempre.
Dius que m’has girat s’esquena
perque som un noningú.
Mal me toc gota serena
en tornar-me arrambar a tu!
Jo sempre m’agrada anar,
d’estiu, per ses ombres fresques.
Margalides com aquestes,
no se’n fan p’es pedregar.
Tradicionari de Mallorca
