Sa Cadernera va anar
en es tai de sa Bastida:
-Som s’al•lota més garrida
que dins Sant Juan hi ha.
Es dia que em vaig casar,
que en vaig tenir, d’alegria!
Emperò des d’aquell dia
ja no faç sinó plorar.
Es meu guerrer ve en passada.
Passaràs tant com voldràs,
però no coneixeràs
si jo estic enamorada.