Com veig que d’altri seràs,
pastora, i no seràs mia,
et promet per algun dia
que de mi et recordaràs.
En acabar de segar
es canons estotjaré;
los tendré per l’any qui ve
i no n’hauré de cercar.
La vostra cara llambreja.
No sé de què us la rentau!
Unes mirades pegau,
garrida, que travessau
es cor del qui vos festeja.