–Com veig l’abre carregat
de fruita més que de fuies!
–Mira’l bé, però no en cuies,
que per ara està privat;
ja vendrà temps, estimat,
que te daré llibertat
per coir-ne fins que en vuies.

Mal d’esquena fa es segar,
jo ho dic i n’estic neta:
jo tenc una ventureta,
i és que no em puc acalar.

¿Vols veure si visc fundada
de l’amor si m’abràs?
Que sa terra per on pas,
tota roman socorrada,
i ets abres que fan flamada.
I si no ho creus, estimada,
surt de fora i ho veuràs.