Aqueixa manta morada
que vós estimàveu tant,
n’és caiguda dins es fang
i tota s’és embrutada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Mantes, mantells, vels
Selva - Biniamar
193
II
T’avanaves per aquí
que en sentir-te, m’aixecava;
i jo, com amb tu rallava,
mu mare me reganyava
i no t’ho gosava dir
perque no haguesses de dir:
-Que ets tornada d’arriscada!
Escarabat bum-bum,
vet aquí es batle qui ve
i du un tronc de garrover
per fer-te pagar es consum.
A Fornets tenc sa quimera.
¿Que m’hi vols acompanyar?
De quatre podràs triar,
però no em tocs sa darrera.