Aqueixa manta morada
que vós estimàveu tant,
n’és caiguda dins es fang
i tota s’és embrutada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Mantes, mantells, vels
Poble
Selva - Biniamar
Núm de glosa
193
Volum
II
Altres cançons relacionades
Tot lo dia sent cantar
dones que entrecavanen ordi.
Ses teves paraules, Jordi,
saps que em fan enrabiar!
Dia sis d’abril, t’entrà
sa terrible malaltia.
Se parlà si te venia
d’un esforç fet algun dia
d’una pedra carregar.
Això no ho hem d’ignorar,
que és la mort que et perseguia.
Tot era gent que plorava,
p’es corral i p’es carrer
Morí blau En Carnisser
de sa pena que passava.
Jo, en venir que he mort es porc,
puc passar per onsevuia.
¿Me voleu deixar sa guya
per cosir un camaiot?
Tradicionari de Mallorca
