-Un abre borrer mereix
de sa terra arrancar-ló,
perque xupa sa llecor
an aquell que produeix.
-Bernat, aquesta ja em basta:
casi m’has tocat es lleu.
Lo que m’has dit no em sap greu,
perque a la vinya de Déu
hi ha ceps de tota casta..
Et tenc tan a pler a sa casa
com una busca dins s’ui.
No véngues, que no te vui;
per compte meu no fas vasa!
A quinze anys, quan és poncella,
ja comença a dur gratat,
i, si no té enamorat,
no se sol perdre per ella.