¿Et recorda, Rossinyola,
es temps que jo et festejava,
que ta mare no et deixava
rallant amb mi tota sola?
Si jo era jornaler,
a Sa Bastida aniria,
i al manco de prop veuria
persona ane qui vui bé.
Estimat meu, ses darreres
eren que tu m’olvidasses,
i ara amb ses teves traces
m’has mesclades ses porgueres.