A Son Cugut es fogons
són dues pedres plegades
i ses parets foradades
totes plenes d’aranyons.

Estava la móra
dins el moreral.
Hi va anar la mosca
per posar-hi mal.
La mosca i la móra.
-Ai, ¿Com estau,
polideta pastora;
ai, com estau?
Que mon cor vos adora!-
Estava la mosca
dins el mosqueral.
Hi va anar la beia
per posar-hi mal.
La beia, la mosca, la móra.
-Ai, ¿com estau,
polideta pastora;
ai, com estau?
Que mon cor vos adora!-
Estava l’aranya
a dins l’aranyal.
Hi va anar la vespra
per posar-hi mal.
La vespra, l’aranya, la beia, la mosca, la móra.
-Ai! ¿Com estau,
polideta pastora;
ai! com estau?
Que mon cor vos adora!-
Estava la vespra
dins el vespreral.
Hi va anar la taranta
per posar-hi mal.
La taranta, la vespra, l’aranya, la beia, la mosca, la móra.
-Ai! ¿Com estau,
polideta pastora;
ai! com estau?
Que mon cor vos adora!

Ses darreres que tenia
si era molt lluny Ciutat!
I des que hi tenc s’estimat,
hi pens de nit i de dia.