Antany tenia un moixet
que de llet el vaig criar.
Dejorn el duia a colgar,
que no s’enredàs de fred.
I li donava panet,
es matins, per berenar,
i, es migidia, per dinar,
li estrellava un ouet.
Jo li feia sa traveta
perque no pogués fugir.
Cada dia dematí
’gafava qualque rateta.
Humorístiques
Selva - Biniamar
Assonant
Carn a dins sa boca tenc
mentres estic trebaiant;
l’amo de qui som sirvent,
sempre me va maltractant.
Un didal.
Que no es moga el qui està bé;
que el món és tan variable!
En mudar s’ase d’estable,
li fan cantar S’A per Bé.
Des que som caigut soldat,
ses dones no em volen veure;
¿elles que se deuen creure
que Déu m’ha desemparat?