Preg a Déu que vos vengués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
barcella per garba fes;
garroves p’es garrovers,
una cosa mai pensada,
que en pegar-los espolsada
sa terra cobrigués;
a sa vinya, sa cenrada,
que Déu no la permetés,
i en esser en es cup vos fes
a dobla per carretada.

Mon cor va vestit de dol
i vós hi anau de gala.
Ja no hi ha cosa més mala
que estar enamorat tot sol.

Jo me vaig llogar a Maià
a segar una escarada
de blat, de xeixa i civada,
i me fan taiar es canyar.