La gent me demanarà:
-¿Com t’has campat a Estellencs?
-Val més caure dins avencs
que dins tal lloc habitar!
Massanella no enyorava,
ni es majoral, ni es senyor;
només enyorava s’amor
que dins es lloc habitava.
La Ciutat té alta murada
i porta on desig entrar.
Som prop i arrere he tornada;
no m’hi deixen arribar.