En Remirat se pentina
es cabeis de dos en dos
per aquell clavell hermós
que hi ha a ca Na Caramina.

Si passes p’es meu carrer,
no passis tan atracada,
o si no, jo te diré:
-Fe’t enfora, malcriada!

Senyor, dau-mos testes fines,
discursos i bons pensaments
per glosar es deu manaments
que han d’observar ses fadrines.
En el primer, has d’anar
neta i purificada,
i per tot ben remirada,
si en poc temps te vols casar.
O si no, hauràs d’estar
dins ca teva retirada.
Has d’esser, en el segon,
amorosa en so parlar,
i te convé reparar,
si t’escometen, qui són.
Si no et treu, colga’t dejorn;
no else vulgues escoltar.
En el terç, has desser llesta
per agradar a un fadrí.
T’has d’aixecar dematí
i posa’t en es coixí
a taiar i a cosir.
I també poràs sortir
un petit a sa finestra,
i anar de festa en festa:
totes les ha de complir.
En el quart, en sos amors,
n’has de prendre paciènci’
i tenir correspondènci’
an es teus superiors.
I veuràs es servidors,
davant, te faran favors
per estar en ta presènci’.
En el quint, poràs provar
de sonar ses castanyoles,
i, quan sereu totes soles,
has d’aprendre de ballar.
Ensenyada, poràs ja
es fadrins enamorar
voltant i fent cabrioles.
En el sisè, has de tenir
sa llengo mortificada,
i anar ben endreçada
en rallar amb un fadrí,
i no li has de repetir
es mots més que una vegada.
Si és d’es teu gust i t’agrada
i n’estàs enamorada,
gran mal vos pot pervenir.
Per això et vui advertir:
no ho olvidis, estimada!
Pensa una i altra vegada
es conseis que et don aquí,
que jo sempre ho faç així,
en rallar amb s’enamorada.
Sobretot en el sisè,
que és lo que te coman més,
no vulgues descuidar-tè
del punt de més interès.
O si no, llavò, després,
romandràs ben mal apler
No faltes, si hi ets a temps,
que llavò et penediràs
de no haver-ne fet més cas
d’es conseis que trobaràs
en aquests deu manaments,
que mai, mai olvidaràs.
Fadrina de cos garbós,
no vulguis esser tentada
en ses cosetes d’ets homos
Sigues sempre recatada,
que no peguis llenegada
dins un lloc tan perillós.
No sigues mai com n’hi ha
que, per no anar remirades
en lo que s’hi ha d’anar,
es veuen llavò obligades
a haver de plorar errades
quan ja remei no hi ha.
Fadrineta, fadrineta,
p’es teu bé jo sols t’avís:
de s’escaló que fa sis
dependirà sa planeta
que te puga fer feliç
o bé desgraciadeta.
Nit i dia, ten present
que molts qui volen jugar
amb lo sisè manament,
s’hi solen també enfangar
i auxili han de cridar
per treuer l’encallament
En el setè, cercaràs
ses pintes i mirais fins.
Llancaràs tos uis endins
i es teus defectes veuràs.
I llavò procuraràs
a fer-te es reganyolins
i, amb quatre matatxins,
en es portal sortiràs.
D’aquest modo guanyaràs
l’amor de molts de fadrin.
Llavó, d’ells, tu triaràs
encara segons i quins.
En el vuité compraràs
cintes i rosaris d’or,
i si ho tobes poc això,
cordoncillo et posaràs,
i polsera a cada braç,
de trena o barbada d’or.
D’aquest modo et penjaràs
molts de fadrins an es cor.
Si en tens, i et cases amb jo,
si Déu ho vol en duràs.
En el novè, compraràs
vestit i altre vestit:
un, gaiard, s’altre polit,
com a l’ofici aniràs ,
i veuràs com deixaràs,
per allà on passaràs,
es jovent embadalit
D’aquest modo trobaràs
qui vulgui esser ton marit.
Et diré en el esè
que el garbo i la compostura
hi fa molt, i l’hermosura
per una prest casar-sè.
Però jo som de parer
que sa prenda més segura,
per una trobar ventura,
i, per bé avenir-lè,
es sa bondat i dolçura,
sa constanci’ i sa finura,
lleialtat, i llavò fe.
Lo demés és beneitura
No vulguis aturar-tè
ja si és lleu, ja si és freixura:
en trobar-la que és madura,
vulgues tu menjar-la-tè.
Això són es manaments,
fadrina, que has d’observar
si tu prest te vols casar,
si la vols ben acertar.
Mira que riure i folgar
és un món de passatemps.
L’obligació que tens
és l’animeta salvar.
Si et cases i no l’avens,
amb los teus propis parents
es conhort serà plorar.
Per això, abans de volar,
mira ses ales que tens.
Al•lota, es deu manaments
tots deu s’enclouen en dos;
per afermar ses amors,
o l’avens o no l’avens.
Si l’avens, refermau-vós,
i tendràs molts de criats.
Si qualcú los troba errats,
que vénga a corregir-lós,
algun tant els he augmentats,
i no veig dificultós
estar ple de desbarats.
Però vui confessar-vós
que jo a més no som capaç.
Perdonau, pues, los errors.