Amor meva, jo no sé
com t’han mal aconseiada,
que ja t’hagen arribada
a dir mal de qui et vol bé.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Baralles. Inconstància
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Confrontació, Desamor i ruptura, Engany, Estimació i afecte, Festeig
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1957
Volum
I
Núm de pàgina
119
Altres cançons relacionades
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Cada any anau a muntanya;
jo no sé allà que feis.
Vós allà folgau i reis,
i jo pas la vida estranya.
Vós veniu, i mai veniu;
ara ni mai vengueu vós!
Si veniu, me feis un pler;
si no veniu, me’n feis dos.
Tradicionari de Mallorca
