-Amic meu, jo em som casat.
Si vesses sa meva dona,
tant d’or i plata que sona,
quedaries alabat.
-Deu esser malanadeta
que t’haja volgut a tu!
Tant d’or i plata que du,
deu esser borda o xueta.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
104
Volum
II
Altres cançons relacionades
Jo vaig néixer primerenc,
de sa primera llocada.
Adiós, enamorada!
Mal caiguesses dins s’avenc!
Es fasser de Son Danús
és alt i fa poca rama.
Sa figuera coll de dama
ja no farà figues pus.
-Tant m’és cota com fandango
com bolero aragonès.
¿Me voleu dir quin mes és
que ses dones xerren manco?
- De dins es cap no m’ha fuit,
i me pens que ho trobaré:
deu esser dins es febrer,
que només té vint-i-vuit.
Tradicionari de Mallorca
