Amenaçant tots es dies
vides de papes i reis,
faig tornar joves es veis
amb ses meves moixonies.
Un raor
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Sóller
Comunitat religiosa, Joventut, Pas del temps i cicle de l'any, Reis, Vellesa
7a7b7b7a
Consonant
4
12
II
317
Una rosa de cent fuies
sempre l’he vista esfuiar.
Ai, Beleta! Si no mudes,
En Juan no te voldrà.
-Quatre anys te vaig festejar
sense rebre ningun dany
-Vint-i-cinc lliures cada any,
són cent que me n’has de dar.
-¿A un real cada dia
me comptes la servitud?
Bé podràs dir que has tengut,
el temps de ma joventut,
un criat que bé et servia.
Per això mateix, voldria
i te faria pagar
sa malícia que tenia,
i el teu cosset romandria
estret dins la meva mà
-Si tu vols esser pagat
d’es temps que has vengut aquí,
primer m’has de concedir
s’oli que es llum ha cremat.
¿Vols-te llogar, Montserrat,
per festejar Na Llorença?
Ella és jove que comença
a dur es monyo ben posat.