Ja m’ho va dir el sen Pebre,
quan me mostrà de segar,
que entre sa terra i sa mà
sols sa fauç hi ha de quebre.

Poble meu, ¿què és lo que has fet? Poble meu, ¿com has quedat?
Has ferit amb una llança aquell Cor qui t’ama tant!
Aquell Cor qui mai se cansa cap al cel mos va cridant.
Jesús està en el sagrari, plora en trista soledat,
de dia i de nit espera les visites d’amistat.
Escoltau la veu qui crida, la veu dels llibres sagrats,
que la vida, curta o llarga, en el món tot és vanidat.
-¿Què n’has fet de l’hermosura i d’aquell color pintat?
¿Què n’has fet de l’hermosura de clavellet encarnat?

Ets espiritistes són
qui, com dormen, veuen vistes;
ja les passaran ben tristes,
es tontos, a l’altre món!