Amb ningú, ramell de flors,
el meu cor s’entretenia.
Entre les dotze i migdia,
era que En Riutort tenia
per fer trossos d’es meu cos.
-Roig, ataca a sa paret!-
I, ell, lleial, el va servir.
Tanmateix lo va trair,
que li roegà es braç dret.
En terra, baix d’un batzer,
era que l’hi roegava,
i debades sospirava
i ningú comparegué.
Un poc abans d’arribar,
me va sentir sa germana,
i mumare li demana:
-Margalida, ¿què serà?
-En Toni ve amb una mà
que ja no hi té cap part sana!-
No va caure desmaiada,
però prim li va mancar,
En el cel són ses Cabrelles,
senyal que Déu h aposat.
Jove de vint anys d’edat
va compondre aquest glosat
dins la vila de Sencelles.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Narratives
Poble
Sencelles
Rima
Assonant
Núm de glosa
54
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Oh Jesús, si jo tenia
cordes d’or per lligar-vós,
i el meu cor unit amb Vós
tant en sa nit com de dia!
Espòs de l’ànima mia,
el meu cor no té alegria
si està separat de vós.
Em fa anar amb so capell alt
com un mulet que han de vendre
i desiara em fa prendre
palo sense estar malalt.
Maria Aina Espardenyera,
caçadora d’eriçons,
tu tendràs sa lloriguera
i jo tendré es conions.
Tradicionari de Mallorca
