Amb fosca me’n vaig, amb fosca,
i amb fosca me’n torn venir
perque així no trob cap mosca
que m’enfadi p’es camí.
Dins la mar de més endins,
que no hi pot entrar ningú,
sa Coronella va dur,
per sopar, carais marins.
Animalet valentó
que no té ossos ni espina
i a les fosques endevina.
No té més expressió.
Una puça.