Si vós m’anau amb tramoia,
jo us 'niré amb so cor traidor:
vós ne prendrà, bona amor,
com es cavall corredor
que en esser dalt, no té joia.
A damunt Son Amengual
serraren dues formigues:
de ses cames feren bigues
i d’es cos abres de nau.
D’es cap feren dos bufets
per dinar cent criatures,
i de ses llavoradures
feren dos-cents tibulets.
Vós me deis llebre andritxola;
jo us diré “ca” o “coní”.
Traidor, que anau amb mal fi!
¿O és que em cercau beneir
primer es ram que sa viola?