Estic dins un arenal
amb un àngel que mi guia.
No hi ha cap hora del dia,
que pens en vós, vida mia,
que ets uis no me facin mal.
A baix d’es vostro portal,
si hagués fundat um uial,
per mi vostro gust seria.

Na Maria està malalta
i està a punt de combregar.
Sa mare tanca sa porta
i s’esclata de plorar.

Gabriel, Gabrielet,
deixa anar Na Camarada,
que ella ja està reguardada
per s’escolà d’es Putxet.