Altres cançons relacionades
A mitjanit t’obriré,
i botes per sa finestra.
Llorenç, però, ves alerta:
no diguis què véns a fer.
M’aconhort de donar-vós
una uiada com passau;
jo plor com veig que em mirau,
de veure que ses amors
en mi tan prest les mudau.
Sa meva sogra, a poc poc,
se voldrà riure de mi:
ella m’envia a dur vi,
i de passada, a dur foc.
Tradicionari de Mallorca
