No et don vantatge ni en vui:
a la par poren anar:
si tu mudes, vui mudar;
si tu no em vols, manco et vui.
Això eren dos:
un menjava xot
i s’altre euveia,
tot d’es mateix tros.
Un menjava i s’altre ho veia.
Tot lo dia sent dir “Ala!”;
jo estimaria més “cuixa”,
perque sa carn és més fluixa
i de roegar és més mala.