Passam aqueix cativeri:
’vui plorarà, demà plourà…
Mallorca dos-cents anys fa
que fonc castigada ja
per el pecat d’adulteri.

Si tu te fas la rosa, rosa del roser blanc,
jo me faré la beia i te vendré a picar.
Si tu te fas la beia i a mi me vols picar,
jo me faré l’anguila, l’anguila del mar gran.
Si tu te fas l’anguila, l’anguila del mar gran,
jo em faré pescador i te vendré a pescar.
Si tu et fas pescador, i a i me vols pescar,
jo me faré la llebre, llebre del puig més alt.
Si tu te fas la llebre, llebre del puig més alt,
jo em faré caçador i te vendré a caçar.
Si tu et fas caçador i a mi me vols caçar,
jo me faré la monja, monja del convent gran.
Si tu te fas la monja, monja del convent gran,
jo me faré el frare i et vendré a confessar.
Si tu te fas el frare i a mi em vols confessar,
val més que mos casem i no penarem tant.

P’es camí la m’he pensada
i p’es camí la diré:
fadrina que el vol porquer,
mereix una ascabussada.