Al·lotes, aquell civil
que s’altre dia marxà
me pareix que va deixar
enyorança a més de mil.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Allunyament. Enyorança
Poble
Binissalem
Camp Semàntic
Amor, Edats i cicle de la vida, Enyorança, Gelosia, Ironia, Joventut, Viatges
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
9
Volum
I
Núm de pàgina
3
Interpretació
Referència a l’amor entre home i dona. Un enamorat que; irònicament; es dirigeix a un grup d’al·lotes amb la intenció de posar en evidència la seva estimada per l’enyorança de l’absència d’un home que va marxar i que la va deixar encisada.
Expressa melancolia produïda per l’allunyament i condensada en l’enyorança.
Altres cançons relacionades
Ja diràs an En Llorenç,
si diu que tant m’ha anyorada,
que una setmana he trobada
més llarga que dos hiverns.
¿D’on veniu vós, lo meu bé,
que d’enyorança som morta?
¿Veniu de fora Mallorca?
no em ralleu en foraster.
Ja diràs a lo meu bé,
com ’nireu fora Mallorca,
que d’anar-hi estic resolta,
si mu mare m’ho comporta,
vestida de mariner.
Tradicionari de Mallorca
