Enmig de la mar hi ha
un abre que fa moneies.
Qui vol veure al•lotes feies,
que vagi en es Barracar.
Davall aquella figuera
hi he vist un mocarrot:
menja qui menja ses figues
i les muia dins arrop.
Pobres, aconhortau-vós;
en aquest món no és res nou:
aquell qui és nat per un sou,
mai per mai ’ribarà a dos.