Jo som vei i mal de moure,
però en posar-m’hi no em cans.
Pots amollar an es teus cans,
que es meus conís van alloure.
Son Calor ja està tancat,
ses senyores ja no hi són,
i ara em colgaré dejorn
i dormiré descansat.
Perque vaig dir “xocolate”,
me volien engegar.
Ara sí que ho diré clar:
xocolate! xocolate!