Bona amor, en no veure-vós,
duc cadena amb dues vies;
voldria tots aquests dies
passassen de dos en dos.
–Es beure no m’assacia
ni es menjar no em fa profit
ni puc dormir de nit
ni puc descansar de dia.
–He perduda s’alegria
com un malalt dins es llit
d’ençà que apartat estic
de sa teva companyia.
Jo estic malalta i no jec
ningun metge me ve a veure.
¿Saps jo qui voldria veure?
Un jovenet que nom Pep.