Com som a cap de cantó
jo ja peg castanyolada
per veure si estàs colgada
amb companyia o no.
Ballen com a perns de rifa
i fan brunzir ses faldetes,
i es qui sent ses castanyetes,
tot d’una d’amor se grifa.
S’ase d’En Pujol ja plora.
Ja ho diu en Llorenç Pagés:
s’anar a Felanitx no és res,
però Ciutat és enfora.