Jo em pensava tornar loca
quan s’estimat badaià;
llavò vaig considerar
que una perhom mos ne toca.

Un pagès diu que voldria
que un any prim, o dos, vengués
per davallar es jornalers,
i lo seu milloraria.

¿Vols que et mostr de festejar?
Jo judic que n’aprendràs.
A dins ca seva entraràs
i es bon vespre els has de dar.
-Bon vespre. -¿Que ja te’n véns?
-¿Què hi ha de nou per aquí?
-No res he sentit a dir.
Jo crec que tot és d’un temps.-
Sa mare li dóna uiada:
-Tu et cansaràs d’estar dret;
jas, vet aquí un banquet;
seu, si no ets de passada.