Diràs a la vida mia
que estic trista i d’ell me queix;
si té feines, que les deix;
jo per ell les deixaria.

Fins a Algaida, hi som estat;
ara a Llorito no ho sé:
està damunt un coster
a un lloc molt retirat.

D’onsevuia es vent vénga,
sempre ve arremolinat.
De ses dones he afinat
que en tenir quinze anys d’edat
duen es llatí embuiat,
i el dimoni qui els entenga.