En Rafel de la Cameta
és més tonto que un marès:
compra ses mules a pes
a cinc cèntims de pesseta.
Quan es Verro la pesava,
ell estava retgirat
i deia an es seu veinat:
-Pesa més que no em pensava.
S’enamorat i s’al•lota
no poren jeure plegats
perque es vespre jugarien
a conions d’amagats.
Jo n’estic tan tota sola
com la gírgola en el camp;
per divertir-me jo cant,
i la meva vista plora.