-Adiós, cara rosada!
-Adiós, clavell hermós!
-Antes de despedir-mós
te vui donar una besada.
No sies tu tan ingrada;
acosta't, i besem-mós.

Quin bé em volies, tan fort!
Que mudasses, jo no ho creia.
Tants de comptes de tu feia,
estimat, com de la mort.

Aquesta ja és sa darrera
que cantam, i mos n’anam;
per recordança deixam
es cor d’En Miquel Noguera.