Respon s’engana-pastor:
- ¿Que no saps es meu estil?
Que jo en trobar es teu niu,
m´he de fer posseïdor.

Jo estaré amb atenció
si seria cosa bona,
i amb tot que jo sia dona,
glosaré la Passió.
Senyor meu Jesucrist,
Déu omnipotent:
¿Voleu dar-me enteniment
per porer-ho ponderar
de quin modo he d’obrar
per salvar-mè
i per no errar-mè
en un loc perillós?
Senyor, jo confii en vós
que m’ajudareu
i també em corregireu
en veure que aniré errada.
Vós que en el món m’heu posada
per vostro servici,
vendrà el dia del judici
i m’hauré de judicar,
i jo no podré amagar
res davant el Senyor.
Jesús, mon Déu gloriós,
donau-me victòri’
perque puga fer memori’
de la vostra Passió.
Pare etern, dau-me dolor
per porer-ne ponderar,
que, a vint-i-cinc s’encarnà,
es mes de març.
Germans, no sieu covards
an aquesta creu dur-lè.
És un misteri de fe
posat per l’Esperit Sant.
I, en el mateix instant
que Maria concebé
lo Fill de Déu,
gran fonc lo contento seu
de veure que, verge, rebia
tal gaiardó
en son sacratíssim ventre,
ja ho poreu pensar!
Nou mesos lo va portar
a Jesús omnipotent
fins an el seu naixement.
La nit santa de Nadal,
sense dolor ni mal,
la seva Mare paría.
Lo parí
i luego que lo mirí
amb aquells ulls corporals,
va veure los divinals
d’aquell Minyó.
La gran contentació
que tengué la seva mare
i el putatiu son pare
qui és Sant Josep gloriós.
Adorat de los pastors
en aquella cova.
L’adoraren i es trobaren
amb vuit dies de sarau.
Com va esser representat
per Messies vertader,
la benvenguda tengué
de los tres Reis d’Orient,
que vengueren prestament
per anar-lo a adorar.
Una estrella else guià
fins que foren arribats.
Tots anaven carregats
de rics presents,
d’or i mirra i encens,
per oferir en el Senyor.
Tant de valor,
més feia el qui més poria.
Coranta dies tenia
Jesús, d’edat,
com va esser representat
en mans del vei Simeon.
Trenta-tres anys en el món
el Senyor Jesús visqué,
i llavò ja morigué
per nosaltres pecadors,
Jesús misericordiós,
al cel voldria encontrar-vós.
Parlem de la Passió
que Jesucrist va passar
perque ens poguessem salvar
fàcilment los pecadors.
Contemplem aquells suors
dins l’Hort de Getsemaní,
quí Judas el va trair
per trenta diners.
I aquells mals embusters,
com lo tengueren lligat,
anaven maliciosos,
no estaven assaciats
i el dugueren a Pilat
‘posta per enclavar-ló.
Pilat fou que va manar
que lo assotassen.
No volia l’enclavassen
perque no ho mereixia:
trobava que no tenia
culpa bastant.
Poreu pensar, mos germans,
la pena i el dolor
que sentí mon Redemptor
en aquella hora!
Postrats (sic) se feren enfora
i comencen-lo a assotar:
Li varen descarregar
passats de cinc mil assosts.
Disciplines i garrots
esquinçant-li les costelles,
ossos, nirvis i canyelles,
tot va patir.
Les venes feren patir (sic)
del Bon Jesús,
i, com no pogueren pus,
no estaven assaciats.
Cridaven, aquells malvats
a Pilat que fes justici ’
per enclavar-ló.
I aquí mon Redemptor
va sentir un gros pesar.
Jesús va experimentar
com lo coronen d’espines:
setanta-dues fonts vives
d’es seu cap varen brollar.
També li varen posar
una creu amb gran turment.
I Ell va dir: -Oh, creu amada,
vine ençà:
que trenta-tres anys hi ha
que jo et cercava:
emperò mai t’encontrava
i ara t’ets topada amb mi
i me’n vui anar a morir
en sa teva companyia.
Es jueusamb gran furía
en terra el varen tirar,
i el Senyor va desmaiar
tres vegades que s’alcé (sic).
Fins a tres pics que jo sé
va besar la terra dura.
Un Rei de tanta hirmosura
com era aquell,
no tenia carn ni pell
que no fos ensangrentada,
i l’ossa desfigurada;
poreu pensar!
En lo temps arribà
allà damunt el Calvari,
i allà fonc voluntari
deixar-se enclavar,
sense paraula parlar
ni la seva boca obrir.
Puntualment obeí
lo que els jueus li digueren.
Com enclavat lo tengueren,
enterra el varen posar
perque el poguessen mirar
tots es qui estaven presents,
’xant-lo caure tot d’un temps
de sobatuda.
Amb sa mateixa caiguda,
es cos se descompongué.
I aquí gran set tengué
i beure va demanar,
i un maldito n’hi va dar
fel molt amarg i vinagre
Poreu pensar quina paga
mereixia aquell malvat!
Un Rei amb tanta bondat,
qui a tots mos perdonà,
a dins breu temps va espirar
i amb tal pena es morí:
no basten llengos per dir
ni comprendre enteniments.
Volgué passar tals turments
per porer-mos rescatar.
Com Jesús hagué expirat,
el seu cos en creu quedà.
L’ànima va davallar
an el lloc de los inferns.
Aquell poderós immens
tragué d’allà los sants pares
que hi havia tant que esperaven
el seu sant adveniment.
Ell sortí molt resplendent
en la seva companyia.
I el Bon Jesús voldria
an el cel a tots portar.
Oh, Jesús Fill de Maria,
¿em voldríeu perdonar,
si acàs he fets errors?
Això és ben cert, que Ell voldria
tots an el cel portar-mós.

Si es confés t’ho ha manat,
compleix s’obligació;
però si és ta mare, no:
persevera, si t’agrad.