A Son Quint ses amitgeres
totes carreguen de pa
i deixen s’espigolar
per com s’estimat hi va
mort i cansat de ses eres.

Direu an aqueixa dona
que se cas, que no em sap cap greu;
no té res meu no jo seu,
que vaja amb la pau de Déu
i que procur estar bona.

Si ton pare ni ta mare
ni me vol sa teva gent,
fe’t monja, i jo em faré frare;
però tots dos d’un convent.