S’almadrava sempre pesca
tota sola, i ‘gafa peix,
però es pobres palangrers
molts de pics no guanyen s’esca.
Jo voldria fos es vespre,
lo meu bé, per rallar amb vós;
com a soldat valerós
sortiria a sa finestra.
Jo tenc es cor i es fetge
allà on tothom los té.
Ja no em curarà barber.
Estimat, vós sou el metge.