Ai, Juan! i ai, Juan! que va per dues vegades: ¿per què me prens ses taiades, jo que tenc tanta de fam? Ses teves no t’has ’cabades; pentura se tudaran.
Carn i brou
Maria de la Salut
P’es puig de Randa ja hi plou i per aquí s’enfosqueix. S’estimat no m’ha dit res. Qualque cosa té de nou!
Es una casa moblada de fadrines i fadrins i qualque dona casada p’es racons de més endins.
No vos caseu, garrideta, amb homenet tan petit, que haurà mester cadireta per porer pujar en es llit.
