Errí, cavallet, errí!.
que demà ja és Sant Antoni;
per fer enrabiar el dimoni
hem d’anar a beneir.
El món roda com un torn
i rodant se desespera.
Me’n pren com una figuera
carregada de figons.
Es porros ja anaven fuits
qui p’en lloc no n’hi havia;
com entraves dins la vila,
tothom mos deia:-¿Ja el duis?