N’Antonina és un mirai
que travessa lo meu cor;
però ¿què n’he de fer jo
si no m’hi puc mirar mai?

Jesús, Francina-Maria!
Jo no t’acab de mirar!
No creia que es meu germà
dins Llubí pogués trobar
jove amb tanta galania.

Com som vista sa cadena
i no som vist En Gelat,
madona, jo som quedat
com si m’haguessen fregat
un eriçó per s’esquena.