A Son Taixequet hi ha
un abre qui fa mentides
i les té tan compartides
que a cada brotet n’hi ha.

Ets al•lots d’es Forn d’es Vidre,
quan los van a despertar,
per pegar bona dormida
s’afluixen de berenar.
I com ve un poc més grandia,
ne fan quatre estiraments,
i tots los seus pensaments
són de “jo berenaria”.

Un soldat me va dir “maca”
i jo d’ell m’he enamorat.
Mu mare, no sé què em passa!
Sempre pens ens so soldat!