A la finestra te vi
qui p’es cap duies un gorro;
me pensava que eres ti,
va esser es porc qui treia es morro.
Sa cunyada em fa marrada
quan m’enquantra p’es carrer,
i jo que encara no sé
es seu germà si m’agrada!
Mestre Pere, anau voltat
de roses alexandrines:
vós qui duis ses robes fines,
feis barato a ses fadrines
i ja vos pagarà es sant.