Oh campanaret vermei
de dins la vila de Campos!
¿ara plores –Antes! antes!
com veus que no hi ha remei?
Maciana d’es meu cor,
tu ets sa meva alegria;
vares vendre s’estormia
per comprar-te botons d’or.
Estimat, això està enrere,
de voler-me comandar!
Com es vicari dirà
“Tocau, donau-vos sa mà”,
jo encara puc tornar arrere.