Sa meva dona primera
era un tresor reguardat;
sa que tenc és un mal cap:
no hi ha qui li vai darrere!
A mitjanit t’obriré,
i botes per sa finestra.
Llorenç, però, ves alerta:
no diguis què véns a fer.
Una cunyadeta tenc
qui amb so mirar dóna vida:
no n’hi ha de més garrida
en tot lo món junt, pretenc.