En tenir vint-i-un any,
ses fadrines, casau-lès,
que en tenir-ne vint-i-tres
ja prenen es capavall.

Si m’haguera preguntat
un vespre de molta boira,
amb màrfega carregat,
jo li haguera contestat
que vaig pegar un esclat
i encara ara me’n recorda.

En aquesta cantonada
hi ha florit un roser,
i, de tres roses que té,
n’hi ha una que m’agrada.