Bon ventet de tramontana
és qui alegra es cor meu.
¿Com deu campar En Bartomeu
darrere aquella muntanya?
Un ginjoler branques altes
carregat de ginjolons.
Tots ets homos petitons
tenen ses paraules falses.
Tu me daves faves, faves,
i jo no n’era afectat:
si me daves peix trempat…
si me’n daves, si me’n daves!