Alerta, alerta a fer es joc
que va fer sa teva tia!
Quan n’hi daven, no en volia;
i ara que en vol, no pot.
Cara de sol resplendent,
jo sempre he pensat en tu.
Tu no penses en ningú,
només en la teva gent.
Com tu n’has hagut mon cos,
n’has fet altre son camí;
casi m’atrevesc a dir:
d’un petit n’has fet un gros.
Jo posar-me de dol no gos,
perque no hi trobin què dir.
Si se torna estravenir,
tu fadrina i jo fadrí,
encara hi ha aquell camí
que tu me solies dir
quan ten’anaves de mi:
-Bona nit, ramell de flors!