Oh, Mare de Déu de Lluc,
que vos heu feta d’endins!
Entre muntanyes i pins,
an es malalts dau salut.

Jo estava abonat a tot:
a morir, que és cosa amarga,
i trobava sa nit llarga
com un qui comença un marge
de gener, i hi fa es ’gost.

Enmig de la mar hi ha
pedres petites i planes.
Totes ses al•lotes blanes
s’agraden de bacallà.